2.1. Fent un ús racional del cotxe
Tenint en compte que el 30% dels viatges en cotxe fan distàncies inferiors a 3 km, el primer pas és minimitzar els desplaçaments en vehicle privat. Això es pot aconseguir sense haver de renunciar a les nostres necessitats de mobilitat, seguint aquestes recomanacions:
- Compartint el cotxe amb altres persones amb les que tinguem en comú un mateix trajecte, al treball o a l’escola. El 80% dels vehicles que veiem circular estan ocupats per una sola persona i, per tant, consumeixen molta energia i generen una gran quantitat d’emissions (link a l’apartat compartir). Compartir el viatge amb al menys una persona suposa reduir les nostres emissions i consum energètic a la meitat.
- Fent-nos socis/es del Carsharing, una flota de cotxes que es pot utilitzar sempre que ens calgui, sense els inconvenients i les despeses de tenir un cotxe en propietat: manteniment, reparacions, assegurances, préstec... Només pagarem l’ús que en fem. D’aquesta manera, podem estalviar fins a 2.500 € anuals, i el més important, reduirem el consum de carburant un 50% per persona (www.avancar.es)
- Conduint de manera eficient per a reduir el consum de carburant. Circulant a 100 km/h enlloc de a 120 km/h, per exemple, la disminució del consum és del 50%. Evitant les accelerades i les frenades brusques, o mantenint els pneumàtics a la pressió correcta i el vehicle en bon estat constatarem ràpidament com el dipòsit triga més en buidar-se.
2.2. Utilitzant el transport públic col·lectiu
 El transport públic no exclou cap mena d’usuari, tingui permís de conduir o no. Cada dia, milers d’autobusos, trens, metros i tramvies circulen formant una xarxa que connecta pobles i ciutats.
Des de l’any 2001, la Regió Metropolitana de Barcelona disposa d’un sistema tarifari integrat gràcies al qual, pagant només una vegada en el punt d’origen, es poden utilitzar de forma combinada diferents sistemes de transport per a realitzar un determinat trajecte en un temps determinat.
D’altra banda, el transport públic és un gran estalviador d’espai i d’energia. Per cada viatger transportat, l’autobús, per exemple, necessita només el 5% de l’espai utilitzat pel cotxe. Si tots els usuaris habituals de l’autobús, el tren, el metro o el tramvia canviessin aquests mitjans pel cotxe privat, la ciutat estaria permanentment col·lapsada, tant per capacitat com per l’elevat grau de contaminació. En termes d’energia, un passatger d’un tren de rodalies consumeix de mitjana 25 vegades menys energia que un que es desplaci en cotxe. Si es desplaça en autobús gastarà aproximadament la meitat que en cotxe.
Per tot això, el transport públic representa només el 2,1% de les emissions totals del transport.
2.3. Fent ús de les energies renovables
La producció d’electricitat d’origen renovable i no contaminant, com l’eòlica i la hidràulica, supera amb escreix les necessitats de consum energètic de la nostra xarxa de transport públic elèctric, el tren, el metro i els tramvies.
Al sector del transport també s’hi estan introduint altres formes d’energia renovables o menys contaminants, per bé que més lentament del que seria desitjable. Són els biocarburants d’origen vegetal com el biodièsel, el gas natural, els gasos liquats del petroli i, encara en una etapa incipient, la pila d’hidrogen. Aquest ventall d’opcions han de contribuir a avançar vers un futur energètic de la mobilitat més sostenible i amb menys impactes ambientals.
2.4. Anant a peu o en bici quan sigui possible
En les grans ciutats, per a desplaçaments inferiors a 2’5 km -o de 8 km, en el cas de la bicicleta-, els mitjans d’ecomobilitat són els més eficients, tant per temps com per economia. A més, ens ajuden a fer salut.
2.5. Promovent un urbanisme compacte
Cal que disposem d’un urbanisme que doni prioritat a l’autocontenció, un paràmetre que expressa la proporció de desplaçaments amb origen i destinació al municipi de residència. L’autocontenció està intrínsecament relacionada amb la tipologia d’urbanisme i la barreja d’usos en el territori. En una ciutat compacta on conviuen els centres de treball, els llocs de residència i els espais d’oci, els valors de l’autocontenció seran alts i la ciutat esdevindrà, probablement, sostenible ambientalment i social.
|
Tornar a la pàgina anterior